Contacte:

Associació de Comerciants de Falset
C/ DE BAIX 40
43730 Falset

info@comerciantsfalset.com

Telèfon: 977830465

Vol fer-se soci?

Si desitja unir-se a la nostra associació, utilitzi el nostre fomulari de contacte  per rebre informació. L'estem esperant!

 

L'atendrem dins el següent horari

De dilluns a divendres de 09.00 a 13.00 hores.

Ara també pots informar-te de tot el relatiu a la nostra associació a mitjançant les xarxes socials

Llocs d'interès

CELLER COOPERATIU

A principi del segle XX, els cultivadors de Falset que van sobreviure a la crisi de la fil·loxera decidien agrupar-se en una cooperativa per seguir amb la producció de vi, tot aprofitant els avantatges que suposava el treball conjunt. Cèsar Martinell, deixeble de Gaudí, construïa el 1919 el Celler Cooperatiu de Falset, un edifici d'estil modernista de gran valor arquitectònic inspirat en formes medievals que ha assolit la categoria de "Catedral del vi".

CASTELL DE FALSET

La tradició diu que el castell de Falset va veure néixer dues de les dones més importants de la història medieval de Catalunya: Elionor de Prades, reina de Xipre i de Jerusalem (1333-1416), i Margarida de Prades, reina d'Aragó i darrera reina catalana (1387-1429).

Fou el primer element constitutiu de la vila, el segle XII, quan els comtes catalans conquistaren aquests indrets i començaren la seva colonització. Els segles XIV i XV, sobretot per l'impuls de l'Infant Pere, comte de Prades, el castell es va ampliar i va assumir poc a poc l'actual fisonomia. 

Avui, després de molts anys d'abandonament i d'incerteses, acull, totalment restaurat, l'Arxiu Comarcal del Priorat i el Castell del Vi, un espai museístic definit a partir dels matisos i les particularitats del vi i del territori, de la visió i l'experiència de protagonistes i testimonis de la revolució vitivinícola de la comarca del Priorat.

Plaça de la Quartera

El seu nom prové d'una antiga unitat de mesura de gra de la Catalunya Nova, la quartera. Actualment, sota els porxos de l'Ajuntament, l'anomenat Palau dels Ducs de Medinaceli (segle XVII), es pot veure la reproducció d'una antiga pila de pedra que servia per mesurar quarteres.

Cor i símbol d'identitat de la vila, nasqué a inals del segle XIII com a mercat. Era i és punt de trobada i espai de relacions socials.

Palau dels Comptes d'Azara

En aquest edifici de gran valor històric i artístic, l'element central era i és un pati gòtic, en el passat descobert, des del que s'accedia a l'habitatge de la planta noble per mitja d'una escala de volta. En la cúpula sobre petxines que cobreix el pati, construïda per mandat del comte Alberto de Azara, s'hi poden apreciar els escuts d'armes familiars.El Palau dels Comtes d'Azara és avui, totalment restaurat i reformat, seu del Consell Comarcal del Priorat.

Església de Santa Maria

Aquesta monumental església d'estil barroc fou beneïda l'any 1780. Per bastir el temple, d'alguna manera símbol de l'autonomia ciutadana envers el domini senyorial i després d'una llarga contesa amb el duc, els falsetans utilitzaren les pedres de l'antiga església del castell. L'altar major de l'església custodia les relíquies de Santa Càndia, jove màrtir d'època romana, patrona de la vila.

Portal del Bou

El Portal del Bou (segle XIV) és l'única porta d'accés que queda en peu avui en dia de les cinc que hi havia originàriament. Mirant amb atenció les seves pedres, encara es poden apreciar els sistemes de tancament i les marques que els picapedrers feien servir per identificar la seva obra i cobrar-la.

En uns segles marcats per la violència i les guerres, l'existència de muralles significava una certa possibilitat de seguretat per als habitants.

Ermites de St. Gregori i St. Cristòfol

Arribant-hi en cotxe des de l'antiga nacional o a peu pel camí de les Ermites, Sant Gregori és un monumental conjunt de roques vermelles i coves que amaguen sota una bauma natural la petita ermita homònima, bastida a finals del segle XVII. Una mica més amunt, sempre seguint la ruta de les Ermites, trobarem les restes de l'ermita de Sant Cristòfol, una altre personatge de la religiositat popular d'aquestes terres.